dimarts, 9 de setembre del 2008

Viatge a Bolivia el mes de juny


La Rosa, en Paco i la Charo hem anat a Bolivia durant el mes de juny amb motiu de programar l'anada d'un cirurgià durant el mes de novembre, així com per a donar bon destí als diners recaudats per l'associació.
El viatge va resultar una mica pesat i llarg, amb un servei desastrós, malgrat tot, vàrem arrivar amb molta il.lusió a Santa Cruz. No us imagineu com anàvem de carregats! A més de les nostres maletes portàvem material quirúrgic com a donació, així que ens van deixar passar els controls de l'aeroport a Sta. Cruz i fer fi, a terres bolivianes, on ens esperàven un grapat d'amics per a donar-nos la benvinguda.
Un cop allà i després d'instalar-nos, l'endemà de la nostra arrivada ja estavem programant les visites a la Prefectura (Govern de Sta. Cruz), als hospitals, a Davosan (associació benèfica), a Aerosur, i a tot un seguit de persones relacionades amb la nostra associació; com veieu, n'estàvem ben distrets.
Juntament amb la Prefectura, vàrem coordinar l'estada del cirurgià Camil Costa durant el mes de novembre a Sta. Cruz, per a efectuar operacions a l'Hospital Francés a persones amb problemes greus als peus, així com la possible visita del també cirurgià Joan Lopez, qui ja va operar l'any passat a persones amb malalties vasculars.
Amb l'Edmundo, director de la contrapart Sidbio a Sta. Cruz, vàrem assistir els diumenges a la tarda a les classes-tallers que realitza a l'escola del barri 26 de Setembre, alhora que ens va acompanyar a l'adquisició de 6 vitrines, 6 taules, 6 cadires i 2 ordinadors, per a les escoles, a les quals se li van subministrar durant la nostra estada.
A més a més, la dona del Governador, Sònia, ens va presentar diverses persones d'altres ONGs amb les que vàrem tenir converses d'allò més interessants, i vàrem tenir la sort d'assistir-hi a alguns actes benèfics promoguts per voluntaris "cruceños".
En fi, com podeu veure, va ser un viatge força mogut però molt molt interessant, i cal tenir en compte el caliu amb el que et reben i tracten totes les persones amb les que ens relacionem, la qual cosa fa que, malgrat la distància, et sentis com a casa, i amb la satisfacció de fer alguna petita aportació per a la millora de la qualitat de vida de la gent més pobre del país, i que hem pogut veure amb els notres propis ulls.